En contraposició al programari privat, en que l'usuari només pot accedir a les funcionalitats que el creador posa a la seva disposició, el programari lliure aboga per permetre a l'usuari accedir i modificar qualsevol part del programa, fins i tot el codi font.
Segons la definició de programari lliure, existeix una llibertat per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari.Aquestes llibertats es poden resumir en 4 punts fonamentals:
-La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
-La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font es una condició prèvia per a això.
-La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).
-La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L'accés al codi font és una condició prèvia per a això.
D'aquest model n'han sorgit eines tant conegudes com els sitemes operatius basats en GNU/Linux, el navegador Firefox o l'editor gràfic GIMP.
No s'ha de confondre el terme lliure amb gratuït tot i que en anglès s'usi la mateixa paraula (Free). De fet, de la mateixa manera com hi ha programari privat de franc, també hi ha programari lliure distribuït de forma comercial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada